L'Astorament: quan el sistema s'actualitza sencer
L'astorament és aquesta emoció que apareix davant alguna cosa tan gran que no et cap al cap: una muntanya, el cel de nit, una peça de música, una idea que et vola la tapa dels sesos. Per un instant, et quedes petit —i curiosament, això fa bé.
1. La ciència de l'astorament
L'enfocament neurocientífic i psicològic
Dacher Keltner, de la Universitat de Berkeley, defineix l'astorament com estar davant alguna cosa vasta que desborda la teva manera d'entendre el món (el que ell anomena «vastness» i «need for accommodation»: la teva ment s'ha de reorganitzar per abastar-ho).
- Encongeix l'ego: en els seus experiments, la gent que sentia astorament es dibuixava a si mateixa més petita. Ho va anomenar el «small self», el jo petit.
- Té efectes al cos: l'astorament activa el nervi vague i s'ha associat a nivells més baixos de marcadors d'inflamació com la IL-6.
Una barreja de por i sorpresa
A la roda de Plutchik, l'astorament neix de barrejar por (davant l'immens) i sorpresa (davant l'inesperat). Per això et corprèn i t'obre alhora.
2. Per a què serveix
L'astorament et treu del bucle del «jo, els meus problemes, el meu cap» i et recol·loca dins d'alguna cosa més gran. Reordena prioritats, abaixa el soroll mental i, segons la recerca, ens torna una mica més generosos i connectats.
3. Com buscar més astorament
- Posa't al camí del que és vast: natura, art, música, el cel, idees grans. No cal un viatge èpic; un passeig mirant amunt ja serveix.
- Alenteix i mira com si fos el primer cop. L'astorament viu en l'atenció, no en la pressa.
- Comparteix-ho. Explicar el que t'ha corprès multiplica l'efecte.
La metàfora tecnológica
L'astorament és l'actualització del sistema operatiu sencer. El que estàs veient no cap al model que tenies, així que el sistema es reescriu per poder abastar-ho. En surts amb una versió una mica més àmplia de tu mateix.
No necessites que el món sigui més gran. Necessites aturar-te a notar com de gran ja és.