Què és EmotionsDev i per què neix aquest projecte

Si estàs llegint això ara mateix, segurament et preguntes qui hi ha darrere d'EmotionsDev i què hi ha realment darrere d'aquest projecte. I com t'imagines, explicar-se no sempre és senzill. Som persones, no màquines, i la vida no es pot resumir en quatre línies. Tot i així, intentaré acostar-te una mica a qui sóc i, sobretot, al perquè neix EmotionsDev.

Em dic Jordi Podeschva i sempre he tingut una inquietud molt profunda pel creixement personal. Sóc dels que creuen que tots tenim un propòsit en aquesta vida i que, quan el trobem, moltes coses comencen a encaixar.

La vida —l'univers, Déu o com vulguis anomenar-ho— sembla funcionar així: quan estàs alineat i decidit a seguir el teu propòsit, les coses flueixen; quan te n'allunyes, la mateixa vida s'encarrega de posar-te obstacles perquè revisis el rumb.

Després de molts anys treballant al sector de l'hostaleria, durant l'època del “bitxet” (2020–2021), vaig prendre la decisió de començar a estudiar programació a la UOC. Buscava estabilitat, futur i la possibilitat de treballar en remot si tornava a passar una cosa així. El meu punt fort sempre havia estat la comunicació; en aquell moment era formador per a una empresa de cafè i passava el dia parlant, explicant i acompanyant persones.

I va ser just en començar a estudiar programació quan va passar una cosa inesperada.

Vaig començar a notar coses al cos que fins llavors no sabia identificar bé. Emocions. Sempre les havia tingut, és clar, però era la primera vegada que em preguntava seriosament què estava sentint. I ja avanço que no eren emocions agradables.

Durant els estudis, el pànic, els nervis, l'ansietat i l'estrès es van instal·lar en mi i no marxaven. A l'any de començar, a més, em vaig separar de la meva ex parella i mare del meu fill, cosa que va fer que tot aquell món emocional es desbordés encara més. La meva vida es va convertir en una autèntica muntanya russa.

L'últim any va ser especialment dur: treballar i estudiar alhora, sostenir el personal i el professional, i conviure amb una pressió constant. Va ser un dels pitjors anys de la meva vida… i, paradoxalment, també un dels més importants. Vaig acabar els estudis i vaig rebre el que vaig sentir com un regal: una oportunitat laboral com a programador a Lutx Corporació, una empresa a qui estaré sempre agraït per la seva confiança, paciència i suport. En lloc de pràctiques, van decidir contractar-me directament.

Durant els tres anys que hi vaig estar, vaig conviure amb moltes emocions, moltes preguntes i una necessitat cada cop més clara d'entendre què m'havia passat. Gràcies també al meu canal de YouTube, on moltes persones m'escrivien preguntant-me si estudiar programació o no, vaig començar a veure una cosa amb claredat:

Tot aquell procés necessitava tenir un sentit. I d'aquí neix EmotionsDev.

EmotionsDev neix en un punt molt concret: quan em vaig adonar que estava intentant entendre el que em passava per dins amb les úniques eines que tenia a mà. I aquestes eines, curiosament, venien del món tècnic.

Aquí no separo tecnologia i emocions, perquè per a mi mai han estat separades. Faig servir la programació, els sistemes i el pensament lògic com un llenguatge per explicar coses que normalment només es parlen des de l'abstracte o l'emocional, i que moltes vegades es queden en frases buides.

No escric per donar lliçons ni per dir a ningú com s'hauria de sentir. Escric per compartir experiències reals, pensaments que he tingut i aprenentatges que m'han arribat a base de viure'ls, traduïts a un llenguatge que a mi m'ha ajudat a entendre'm millor.

Aquest no és un espai de consum ràpid. És un lloc per parar un moment, observar què està passant per dins i connectar-hi sense pressa ni postureig.

EmotionsDev té sentit si ets dels que senten molt, encara que no sempre ho mostrin. Si véns d'un món més racional, tècnic o mental i ningú no et va ensenyar a posar paraules al que et passa per dins. Si has passat —o estàs passant— per ansietat, estrès, crisis personals o moments en què alguna cosa no encaixa i no saps gaire bé per què.

Té sentit si t'interessa el creixement personal, però no des de la superfície, sinó des de l'experiència. I si busques entendre't millor sense haver de convertir-te en algú diferent de qui ja ets.

No cal que siguis programador. Només que tinguis curiositat per com funciones per dins.

EmotionsDev no és per a tothom, i mai ha pretès ser-ho.

No és per a qui busca fórmules ràpides ni frases boniques per sentir-se bé cinc minuts. No és per a qui no es vol mirar ni qüestionar res. No és per a qui creu que sentir és una feblesa o que créixer consisteix a aparentar que tot està controlat.

Tampoc és per a qui vol canviar sense implicar-se en el procés. Aquí no hi ha dreceres.

Aquest espai no intenta convèncer ningú. No empeny. No ven solucions. Simplement acompanya qui està disposat a mirar amb una mica més d'honestedat.

EmotionsDev no neix com una marca ni com una estratègia. Neix com una necessitat personal. De donar sentit a tot el viscut, a tot el sentit i a tot l'après, i de compartir-ho per si a algú més li serveix.

Amb el temps s'ha convertit en un projecte amb sentit. No perquè hagi d'arribar a cap lloc concret, sinó perquè és coherent amb qui sóc avui.

I si alguna cosa de tot això et ressona, potser aquest també és el teu lloc.