Hola, soc Jordi
Ex hostaler, programador tardà, pare i dels que senten el món en alta definició (amb un cap a mil pestanyes). Ho sento absolutament tot… excepte quan toca plorar, que aquí l'aixeta se m'embussa. Aquesta és la meva història —i la de per què va néixer EmotionsDev— explicada sense postureig i amb força humor.
Avís legal emocional: aquí em ric de mi mateix sovint. No perquè no em prengui seriosament el que explico (i tant que sí), sinó perquè riure's d'un mateix també és una manera molt seriosa d'estimar-se. Pots emocionar-te i riure alhora. Jo ho faig constantment. Bé… la part d'emocionar-me; això de plorar ja és una altra història.
com treballo
El que porto posat
Més enllà de les eines, això és el que soc treballant. La idea, la visió i la direcció de tot això són meves: què vull transmetre, què construir i què vull que sentis. La construcció —el disseny i la programació— l'aixeco amb eines modernes, però cada decisió passa per mi. Tenir la visió d'un producte i saber fer-lo realitat amb les eines d'avui és, precisament, el que volia mostrar-te.
Comunicació
Explico el complex de manera senzilla i propera. Sempre va ser el meu superpoder, davant d'una barra o d'una pantalla.
Empatia
Escolto de debò i em poso al lloc de l'altre. És la base de tot el que construeixo aquí.
Ensenyar
Anys formant i acompanyant persones. Gaudeixo fent fàcil el difícil i veient algú dir «ah, ara ho entenc».
Adaptabilitat
De l'hostaleria al codi. Em reinvento i aprenc ràpid el que calgui, sense drames.
Autodidacta
Curiositat insaciable: si no sé una cosa, l'estudio i trobo la manera de fer-la realitat. Aquesta web sencera va néixer d'aquesta curiositat.
Constància
Sostinc projectes de principi a fi, amb cura pel detall. El que començo, ho acabo.
Si dirigeixes un equip i has arribat fins aquí: no busco que em contractis, però si penses «aquesta manera de fer coses la vull a prop», parlem quan vulguis.
in Connecta al LinkedInJo, en fitxes (gira-les)
Ex de l'hostaleria
Molts anys darrere d'una barra i després formador a Cafès Novell, la feina on més he gaudit i que més enyoro. El meu màster en intel·ligència emocional va ser, en realitat, un dissabte a les dues de la matinada amb la terrassa plena.
Programador tardà
Em vaig posar a estudiar codi en plena pandèmia. Spoiler: aprendre les claus {} va ser molt més fàcil que aprendre a sentir.
Sensible de sèrie
Ho sento TOT en alta definició. Una etiqueta mal cosida al jersei m'ha amargat matins sencers. És el que hi ha.
Cap a mil pestanyes
Atenció d'uns 8 segons. Aquesta fitxa l'he començat amb una idea brillant i… espera, què estava escrivint?
Plor bloquejat
M'emociono per dins a 8K i per fora no cau ni una llàgrima. L'aixeta està tancada encara que dins hi hagi inundació. Hi estem treballant.
Pare
El meu fill és el meu millor debugger emocional: troba els meus errors a l'instant i sense cap pietat.
Si has arribat fins aquí, toca presentar-me. I presentar-se bé és difícil: som persones, no un README de tres línies. Però ho intento.
Soc dels que es passen la vida donant voltes al creixement personal (sí, d'aquests). Crec que cadascú té un propòsit i que, quan el trobes, les peces comencen a encaixar soles. Quan te n'allunyes, en canvi, la vida et va enviant obstacles com qui t'obre tickets de bug perquè revisis el rumb.
Vinc de l'hostaleria: molts anys darrere d'una barra i, després, com a formador a Cafès Novell —la feina on més he gaudit i que encara avui enyoro molt—, parlant i acompanyant gent tot el dia. La comunicació sempre va ser el meu superpoder. El que no sabia és que les emocions eren el meu gran «TODO: fix later».
En plena pandèmia —l'època del bitxet, 2020–2021— vaig decidir reinventar-me i em vaig posar a estudiar programació a la UOC. Buscava estabilitat, futur i poder treballar des de casa per si el món es tornava a tancar.
I just allà, en començar a programar, va passar el que no estava al pla: vaig començar a notar coses al cos que no sabia ni anomenar. Emocions. Sempre hi havien estat, és clar, però era la primera vegada que em parava a preguntar-me què dimonis estava sentint. Avís: no eren les agradables.
Pànic, nervis, ansietat i estrès es van instal·lar en mi i es van posar còmodes, com aquella pestanya que jures que tancaràs i continua allà setmanes després. A l'any em vaig separar de la meva exparella i mare del meu fill, i allò va desbordar el sistema sencer. La meva vida es va convertir en una muntanya russa amb el cartell de «fora de servei» parpellejant.
L'últim any va ser dels més durs: treballar i estudiar alhora, sostenir-ho tot, pressió constant. Un dels pitjors anys de la meva vida. I, paradoxes, també un dels més importants: vaig acabar els estudis i va arribar el que vaig sentir com un regal enorme, una oportunitat com a programador a Lutx Corporació, que en lloc d'agafar-me de pràctiques va decidir contractar-me directament. Els estaré sempre agraït per la confiança, la paciència i l'aguant.
Durant tres anys allà vaig conviure amb moltes emocions, moltes preguntes i una necessitat cada cop més clara d'entendre què m'havia passat. I gràcies al meu canal de YouTube —on la gent m'escrivia per preguntar-me si valia la pena estudiar programació— vaig veure una cosa clara: tot allò necessitava un sentit. D'aquí va néixer EmotionsDev.
“No escric des d'un pedestal. Escric des de terra, que és on he après gairebé tot.”
Què és (de veritat) EmotionsDev
Va néixer el dia que em vaig adonar que estava intentant entendre el que sentia amb les úniques eines que tenia a mà. I resulta que aquestes eines venien del món tècnic.
Aquí no separo tecnologia i emocions, perquè per a mi mai ho van estar. Faig servir la programació, els sistemes i la lògica com un idioma per explicar coses que normalment només s'expliquen des de l'abstracte i acaben en frases boniques de calendari. Un bucle infinit és rumiar. Un try/catch és acceptar que una cosa pot sortir malament. Deixar anar és tenir un bon recol·lector d'escombraries.
No escric per donar lliçons ni per dir-te com t'hauries de sentir (prou en tinc amb el meu). Escric per compartir el que he viscut i après a base d'ensopegar, traduït a un llenguatge que a mi em va ajudar a entendre'm. Sense pressa, sense postureig i sense vendre't res miraculós.
El meu stack emocional
Frontend: un somriure (amb algun bug visual)
Backend: mil emocions processant-se en paral·lel, sense documentar
Base de dades: records sense indexar que salten a les 3 de la matinada
Memòria cau: rancors que hauria d'haver esborrat fa temps
Bug conegut: plor bloquejat — issue obert, sense assignar
Uptime: millorant cada any, gràcies per preguntar
És per a tu, aquest lloc?
- Sents molt, encara que no sempre ho ensenyis.
- Véns d'un món racional o tècnic i ningú no et va ensenyar a posar paraules al que tens dins.
- T'interessa créixer des de l'experiència, no des de frases de calendari.
- Tens curiositat per com funciones per dins (no cal que programis).
Vols més de mi? (sota la teva responsabilitat)
Al YouTube explico la meva vida sense filtres. I si tens un escenari —institut, empresa, podcast…— potser t'animes a convidar-me i ho passem bé tots.
EmotionsDev és un projecte independent i autogestionat.
Si alguna cosa d'aquí t'ha acompanyat i et ve de gust, em pots convidar a un cafè. És totalment opcional — la teva presència ja és un regal.
Convida'm a un cafè