La teva autoestima no és una variable pública

La teva autoestima no és un espai públic

Pot ser que no t'hagis aturat a veure-ho, però moltes vegades permets que coses externes —un comentari, una mirada, una actitud— vagin tocant alguna cosa molt delicada: la teva autoestima.

I gairebé mai passa de cop. Passa a poc a poc. Un comentari irònic, una comparació, una frase dita "sense mala intenció". I sense adonar-te'n, cada interacció en resta una mica. No perquè tu estiguis malament, sinó perquè en algun moment vas abaixar la guàrdia i vas deixar de protegir aquest espai intern.

L'autoestima no és un lloc públic. No és alguna cosa que qualsevol pugui editar perquè sí. I tot i així, moltes vegades la deixem exposada, com si tothom tingués permís per opinar, corregir o assenyalar sense conseqüències.

Algú et diu "és que tu sempre exageres", "t'ho prens tot a pit", "abans no eres així". No sembla greu. Però si ho escoltes moltes vegades, alguna cosa dins teu comença a dubtar.

Feedback no és el mateix que invasió

Clar que escoltar els altres pot ajudar a créixer. Clar que el feedback és necessari. Però una cosa és revisar, aprendre i millorar… i una altra de molt diferent és permetre que qualsevol reescrigui el teu codi emocional sense el teu consentiment.

Hi ha comentaris que vénen des de la cura. I n'hi ha d'altres que vénen des de la projecció, la frustració o la ferida de l'altre.

Una persona que t'aprecia pot dir-te: "Ei, aquí potser ho podries fer d'una altra manera". Una persona que no es responsabilitza del seu diu: "El problema ets tu".

La diferència no està només en les paraules, sinó en com et fan sentir després.

Quan comences a creure que l'error ets tu

Hi ha persones que no parlen de tu quan et critiquen. Parlen dels seus propis conflictes, de les seves pròpies inseguretats, dels seus propis bugs interns. I si estàs molt obert, molt disponible, molt en automàtic, pots acabar creient que l'error ets tu.

I no sempre ho és.

Moltes vegades no hi ha res trencat en tu. El problema està en qui no ha après a revisar el seu. Estàs tranquil, funcionant, sent tu. Entres en una relació, en un entorn o en una feina… i de sobte ho dubtes tot: com parles, com sents, com decideixes. Això no apareix del no-res.

Aprendre a filtrar també és madurar

Protegir la teva autoestima no significa tancar-te al món. Significa triar. Triar qui pot entrar, qui pot opinar i des d'on.

Hi ha comentaris que sumen, encara que incomodin. I n'hi ha d'altres que només resten, encara que vinguin disfressats de "t'ho dic pel teu bé".

Aprendre a distingir-los canvia moltes coses.

Exemple: – Si després de parlar amb algú et sents més clar, més tranquil o més centrat → suma – Si després et sents petit, confós o culpable → compte

El cos sol saber-ho abans que el cap.

Tornar a la teva versió estable quan alguna cosa et desordena

I si en algun moment vas deixar que algú baixés aquell valor massa vegades, no passa res. No és un error irreversible.

Sempre es pot fer marxa enrere. Tornar a una versió teva més estable. A aquell punt on et reconeixies, on confiaves més en el teu criteri i menys en mirades externes.

Recordar com eres abans d'aquella relació, aquell entorn o aquella dinàmica. Quines coses tenies clares. Quins límits no negociaves. Com et tractaves a tu mateix.

Això no és retrocedir. És restaurar-te.

Per què la teva autoestima necessita protecció

En programació, una variable és un espai on es guarda un valor important perquè el sistema funcioni. Però no totes les variables són iguals.

N'hi ha algunes que, si es toquen sense control, fan que tot comenci a fallar.

Quan una variable important està exposada, qualsevol la pot modificar. El sistema continua funcionant, sí… però comença a anar lent, a donar errors, a respondre malament.

Imagina que qualsevol pogués canviar el volum de la teva música tot el temps. Un el baixa, un altre el puja, un altre l'apaga. La música continua sent-hi, però no la gaudeixes.

Amb l'autoestima passa el mateix.

Fer la teva autoestima més privada i conscient

Per això, quan alguna cosa és important, es protegeix. No tothom hi pot tocar. No tot input s'accepta. Es valida abans d'aplicar-lo.

Emocionalment és igual. No tot el que ve de fora mereix modificar-te per dins. No tot judici és veritat. No tota opinió és vàlida per a tu.

Protegir la teva autoestima no és egoisme. És arquitectura interna. És salut emocional. És coherència.

Quan decideixes qui pot accedir al que és delicat en tu, el sistema sencer comença a funcionar millor. No perquè el món canviï, sinó perquè tu ja no estàs tan exposat.