El dol després d'una relació tòxica: quan el cos deixa de sobreviure i comença a sentir

Fa ja molts dies que noto un canvi en mi: va arribar aquell dia en què la intensitat anava baixant i començava a recuperar la meva vitalitat i energia. Tot aquest procés, en part, continua. La meva vitalitat és major, però la meva energia ha començat a baixar. El dolor que abans era intens ja no ho és, però s'ha convertit en un dolor profund.

Probablement perquè el meu cos ja no està en alerta, ja no està en mode supervivència i pot començar a obrir-se per sentir. El meu dolor és un dolor de cor i d'ànima, es mou per aquella zona, i és bastant intern, bastant profund.

I no és que pensi que em vaig equivocar en sortir, no és que el meu cor demani tornar amb ella. És que el meu cor i el meu cap segueixen sense entendre actituds i fets, segueixen sense comprendre com algú pot ser així. Algú que es sap la teoria perquè en parla molt, però no la posa en pràctica, sinó tot el contrari.

El dol no és nostàlgia: és la ment intentant comprendre l'incomprensible

Aleshores la meva ment recorda moments bons mentre intenta oblidar els dolents, quan realment els dolents són els que m'han fet arribar on soc: aprimar-me fins als 62,5 kg amb 1,90 m. Actualment he recuperat una mica, però segueixo sense estar on sempre he estat. Em moc al voltant dels 65 kg - 65,5 kg i no aconsegueixo pujar.

La meva apatia ha augmentat, els meus dies són avorrits, res no em dóna alegria i això em fa sentir menys viu i amb menys energia.

Sé que tot això és un procés i en soc conscient. Això és el que em fa sentir que estic bé en el procés, que ho estic fent bé, que el camí és el correcte.

L'Ermità del Tarot com a guia del procés

El meu camí és com el de l'Ermità del Tarot: amb saviesa, sense pressa i mirant amb la meva pròpia llum el camí a seguir. La solitud és ara la meva salvació. No perdre'm buscant res fora, sinó buscar dins de mi. Treure tots els records i analitzar-los per aprendre.

No desitjo a ningú que passi pel mateix, de cap manera. Però és la relació on més aprendré, i on espero haver-me tret la màster perquè en un futur pugui detectar els senyals a temps. Tenir el valor per sortir aviat, no justificar l'injustificable i no creure que, si hi ha un patró, amb mi serà diferent.

Un pot ajudar, però ningú no podrà fer la feina per tu.

El que estàs vivint no és feblesa, és integració

El dol traumàtic té una fase que gairebé ningú explica: quan la intensitat baixa… apareix el dolor profund.

No és un retrocés. No és una recaiguda. És el teu sistema nerviós deixant de sobreviure i començant a processar.

Sentir no és fracassar. Sentir és sanar.

I aquest tipus de processos —lents, honestos, incòmodes— són els que de debò et transformen.