dimarts, 3 de febrer del 2026
Reflexions
No trobo a faltar una persona, trobo a faltar un estat
Hi ha un moment del dol que confon bastant. No és l'inici, quan tot fa mal i amb prou feines pots sostenir-te. Tampoc és el final, quan ja mires enrere amb certa calma. És aquell punt intermedi en què, en teoria, estàs millor… però de sobte
per anar més enllà
A nivell psicològic
Qui viu això es troba en una fase intermèdia del dol on el sistema nerviós encara guarda memòria cau de les sensacions passades —la dopamina, el vincle, la proximitat— però el cor ja ha actualitzat la seva adreça. No és una recaiguda: és el cos processant al seu propi ritme allò que la ment ja ha integrat. Una manera sana de cuidar-ho és distingir, amb tendresa, quins senyals vénen del passat i quins apunten al futur, sense forçar ni accelerar cap dels dos.
A nivell filosòfic
Entendre que trobem a faltar un estat intern i no una persona concreta és un dels aprenentatges més alliberadors que pot oferir el dol. Significa que el desig ja no ens encadena al passat sinó que ens assenyala quin tipus de presència volem construir. La maduresa emocional no és no sentir, sinó saber llegir d'on ve allò que sents.
Guia gratuïta
Les 6 fases del dol
Un recorregut clar, amb metàfores de la tecnologia, per entendre per on passa la recuperació després d'un cop emocional. Te l'enviem al correu ara mateix.
Et subscrius a les novetats. Et pots donar de baixa quan vulguis.
Comentaris
Sigues el primer a comentar.