// dev · check
Mesura la seguretat psicològica, no la temperatura
No existeix cap «termòmetre de reunions» amb base científica real — això era només una mètrica de mercat sense estudi al darrere. El que sí que té dècades de recerca seriosa és la seguretat psicològica de l'equip. Aquest check de 4 preguntes et diu més que mesurar la «tensió a l'ambient».
// el check, abans o després d'una reunió tècnica
1. Algú ha pogut dir «no ho sé» o «m'he equivocat» avui, sense que baixés el to de la sala?
2. S'ha pogut demanar ajuda en veu alta, o només en privat després?
3. Algú ha provat una idea arriscada sabent que podia no funcionar, sense que això li costés credibilitat després?
4. Si algú critica una decisió de l'equip, es parla de la decisió o s'acaba parlant de la persona?
// per què això i no «mesurar la tensió»
Amy Edmondson va definir la seguretat psicològica el 1999 (Administrative Science Quarterly, >24.000 cites) com la creença compartida de que l'equip és un lloc segur per al risc interpersonal — parlar d'errors, demanar ajuda, provar alguna cosa nova. Un estudi específic en equips de desenvolupament àgil (Alami, Zahedi i Krancher, 2023, Information and Software Technology) troba que l'obertura sense culpa, la decisió compartida i l'exemple del lideratge en són els pilars reals en software. El «Projecte Aristòtil» de Google —l'anècdota que ho va fer viral— és recerca interna mai publicada en una revista acadèmica: útil com a anècdota, no com a paper revisat per parells.
// font: Edmondson, A. C. (1999), Administrative Science Quarterly, «Psychological Safety and Learning Behavior in Work Teams»; Alami, Zahedi i Krancher (2023), Information and Software Technology, «Antecedents of psychological safety in agile software development teams».