L'actualització pendent

Quan eres petit, la teva ment va instal·lar un programa a partir del que vas viure: «si m'equivoco, em rebutgen», «perquè m'estimin he de ser útil», «expressar el que sento és perillós». El psiquiatre Aaron Beck, pare de la teràpia cognitiva, va anomenar aquestes idees esquemes: creences centrals, apreses d'hora, que funcionen com a codi de fons, decidint quina informació notes i com la interpretes, encara que no en siguis conscient.

El problema és que aquests esquemes es van instal·lar amb la informació que tenies llavors —de nen, amb recursos limitats i gent concreta al voltant— i moltes vegades l'entorn ha canviat, però el programa no s'ha actualitzat. Segueixes corrent la versió antiga: interpretes una crítica de la teva parella adulta amb el mateix codi amb què interpretaves un pare exigent, encara que les regles d'aquest vincle siguin diferents. L'esquema no és dolent per naturalesa: està desactualitzat per al sistema en què vius ara.

La teràpia cognitiva no esborra aquest codi d'un plomada, però ensenya a fer una cosa molt semblant a depurar-lo: notar quan s'activa (una emoció intensa i desproporcionada sol ser la pista), preguntar-te quina regla antiga s'està aplicant i comprovar si aquesta regla continua sent certa amb l'evidència d'avui.

No cal reescriure tota la teva història. Només notar, la propera vegada que reaccionis «massa» a alguna cosa petita, que potser no és la situació d'avui: és una actualització pendent.

La propera vegada que una reacció teva et sembli desproporcionada, pregunta't: quina regla antiga estic aplicant aquí, i encara és certa avui?