El pla si-llavors

El 1999, el psicòleg Peter Gollwitzer va publicar una idea que va canviar la manera d'entendre els objectius: no n'hi ha prou de proposar-te alguna cosa («faré exercici»), el que de veritat mou l'agulla és decidir per endavant quan i on ho faràs, en forma de «si passa X, llavors faré Y». Ho va anomenar implementation intentions, o intencions d'implementació.

Una metaanàlisi del 2006 de Gollwitzer junt amb Paschal Sheeran, amb dades de 94 estudis, va trobar que les persones que formulaven el seu objectiu així tenien moltes més probabilitats de complir-lo que les que només es proposaven la meta en general. La raó: en decidir per endavant el disparador («si són les 8 del vespre, llavors em poso les sabatilles»), delegues la decisió del moment a un patró automàtic, en lloc de deixar-la a la força de voluntat d'aquell instant —que sol estar ocupada en altres coses—.

Funciona perquè connecta una situació concreta amb una acció concreta, com una regla condicional en un programa: no necessites «recordar-te» de fer exercici en abstracte, només necessites que aparegui la condició perquè l'acció es dispari sola.

La propera vegada que vulguis canviar alguna cosa, no et quedis en «ho intentaré»: escriu el teu propi si-llavors.

Tria un objectiu que tinguis pendent i completa'l així: «Si [situació concreta], llavors [acció concreta]». Escriu-ho on ho puguis veure.