La notificació fantasma

Alguna vegada has sentit que el mòbil vibrava a la butxaca i, en mirar-lo, no hi havia res? No ets tu: en un estudi del 2012, Michelle Drouin i el seu equip van trobar que fins a un 90% dels universitaris enquestats havien sentit aquesta vibració fantasma alguna vegada. El cervell, entrenat per esperar un senyal, el «genera» encara que el telèfon estigui en silenci, sobre la taula, o fins i tot apagat.

Una cosa molt semblant passa amb les persones: si el teu sistema d'aferrament està en alerta —per exemple, amb un estil d'aferrament ansiós, com han descrit durant dècades Mario Mikulincer i Phillip Shaver—, la teva ment escaneja constantment l'entorn buscant senyals que algú s'ha allunyat, s'ha enfadat o t'abandonarà. I de vegades les troba on no n'hi ha: un missatge que triga a arribar es converteix en un silenci amb segones intencions, un to de veu neutre es llegeix com a fredor. És el teu sistema d'alarma, hipervigilant, generant notificacions fantasma.

Això no vol dir que estiguis «inventant» les teves emocions: l'alerta és real, només que de vegades el senyal que la dispara no ho és. Saber que existeix aquest patró et dona una pregunta útil abans de reaccionar: «això que noto és un senyal de veritat, o és el meu sistema comprovant el telèfon per si de cas?». No sempre ho sabràs a l'instant, però només fer-te la pregunta ja baixa una mica el volum de l'alarma.

La propera vegada que sentis un senyal d'alarma en una relació, abans de reaccionar pregunta't: això és un senyal real, o és el meu sistema comprovant el telèfon per si de cas?