Quan el teu entorn t'apaga sense que te n'adonis

L'energia es contagia, per bé o per mal

Hi ha moments a la vida en què no t'adones que t'estàs apagant… fins que ja gairebé no queda llum. No és perquè siguis feble, ni perquè no tinguis eines, ni perquè no sàpigues cuidar-te. De vegades simplement estàs envoltat d'un entorn que t'arrossega sense que te n'adonis.

Persones que viuen instal·lades en la queixa. Persones que sempre veuen el problema, però mai la sortida. Persones que reaccionen des de la ràbia, la culpa o la inseguretat… i esperen que siguis tu qui les sostingui.

I tu, amb el teu cor gran, amb la teva empatia i les teves ganes d'ajudar, et converteixes en el seu salvavides. Intentes animar-les, comprendre-les, acompanyar-les. Ho fas de debò, des d'un lloc honest, sense segones intencions.

Fins que un dia t'adones d'alguna cosa molt dura: mentre intentaves aixecar algú, tu anaves perdent la teva pròpia estabilitat.

Quan ajudar et va buidant per dins

I això em va passar a mi.

Vaig voler ajudar tant que em vaig ficar en un bucle emocional que ni tan sols era meu. Intentava ser suport, claredat, calma… però m'estava oblidant de mi. I arriba un punt en què no importa quant estimis algú: si la dinàmica t'enfonsa, si t'apaga, si et desestabilitza, allà ja no hi ha amor sa. Allà hi ha desgast.

El més difícil és acceptar-ho. Perquè quan estimes de debò costa molt assumir que l'altra persona no canvia, no vol veure o no vol sanar. I tu tampoc pots aprendre per ella, ni pensar per ella, ni créixer per ella.

Cadascú té la seva part. Cadascú té la seva feina. Cadascú té el seu nivell de consciència.

Allà vaig entendre alguna cosa que va ser clau: no pots despertar algú que prefereix continuar dormit, ni pots sanar qui s'aferra a la seva ferida.

La importància real de l'entorn

Va ser llavors quan vaig veure amb claredat la importància de l'entorn. D'envoltar-te de persones vitamina. Persones que sumen, que escolten, que sostenen, que també volen avançar. Gent amb qui pots compartir, riure, plorar, pensar i créixer sense sentir que t'estan drenant per dins.

El teu entorn no determina qui ets, però sí que influeix —i molt— en com et sents, com vius i com avances.

La bateria i el consum invisible

Pensa en tu com en un mòbil.

Pots ser un bon dispositiu. Amb bona pantalla, bona memòria i bon funcionament. Però si passes el dia connectat a xarxes amb mala senyal, amb aplicacions que consumeixen bateria sense parar, amb notificacions constants i processos en segon pla, al final del dia et quedes sense energia.

No perquè el mòbil sigui dolent, sinó perquè l'entorn consumeix més del que recarrega.

Hi ha persones que funcionen com apps que drenen bateria constantment, generen soroll, mai es tanquen i sempre estan demanant recursos. I tu pots intentar optimitzar-te tot el que vulguis, però si no revises què tens obert al voltant, el desgast continua.

De vegades la solució no és "arreglar-te" a tu. És tancar aplicacions. Canviar de xarxa. Connectar-te a un entorn amb bona senyal.

Quan t'envoltes de persones vitamina, passa alguna cosa molt clara: la bateria dura més, el sistema va més fluid, no hi ha sobreescalfament emocional i torna la claredat. Perquè a la vida no n'hi ha prou amb cuidar-te per dins; també necessites un entorn que no et consumeixi per fora.

Gratitud conscient

Gràcies Medina, Xui, Maria, Víctor, Diana, Paco, Laura, Blanca, Sandra… i també la meva família. Sou vosaltres els que feu que el meu entorn sigui saludable. Gràcies de tot cor.