Per què aguantem les faltes de respecte dins d'una relació?

Les faltes de respecte dins d'una relació

Aquesta pregunta me la faig moltíssim, perquè moltes vegades som capaços d'aguantar faltes de respecte que l'únic que fan és fer-nos baixar l'autoestima, ja que qui les pronuncia són persones a qui estimem i confiem. Per què?

En part, des del meu punt de vista, és perquè estem desconnectats de nosaltres mateixos, no estem en el nostre present ni connectats amb el nostre ésser, ja que si ho estiguéssim no ens afectaria el que ens diguessin. A més, hauríem de veure-ho com el famós mirall, és a dir, el que molesta i irrita l'altre de mi és simplement un reflex seu del que té, i això ja no ens hauria d'afectar. El que passa és que precisament ens ho diu una persona a qui estimem.

Resoldre això no és una cosa senzilla perquè no és una cosa que depengui de tu. Tu li pots comentar que t'ha fet mal, que t'ha faltat el respecte, però si l'altra persona no n'és conscient, ho justifica i ho repeteix més endavant, llavors ja no hi ha manera de solucionar-ho.

A les relacions il·luminarem la part fosca de l'altre, i cadascú és responsable de treballar-se les parts més fosques, de demanar ajuda i de poder explicar-li a l'altre que vols solucionar-ho, i també ser capaç que l'altra persona et digui certes coses que li molesten o incomoden. Per això també de vegades costa més discernir un comentari ofensiu de l'altre, perquè si ets autocrític, una persona que es treballa i intenta millorar, te'l prendràs com una realitat. Però una cosa és que algú et faci una crítica constructiva i l'altra són faltes de respecte o comentaris destructius; aquí és la diferència entre el que has d'aguantar o pots aguantar.

Una relació, ja sigui de parella o amistat, qualsevol comentari o conversa hauria de ser constructiva i respectuosa, i si per algun motiu no has tingut un bon dia i has fet un comentari desafortunat, hauríem de tenir la capacitat i la humilitat de demanar perdó i intentar reparar, en la major brevetat possible, el fet que hagi ocorregut. Ningú és perfecte, però sí que tots tenim la capacitat de reparar.

I tu, com ho vius?

Amb aquesta reflexió d'avui m'acomiado i ens veiem en propers posts.