Què he demanat als Reis Mags? Deixar anar el passat i tornar a ser jo

Què has demanat als Reis Mags?

Avui és 6 de gener i han passat els Reis Mags. Per a la gent afortunada han portat regals; en altres llars, on la fortuna no és present en el dia a dia, han passat de llarg o han portat el que han pogut.

Aquest any jo no he demanat res. Res de material, res que es pugui veure el mateix dia 6. Els he demanat coses que no s'emboliquen, coses que puguin durar una eternitat, que durin tota una vida.

Trencar les cadenes amb el passat

Els he demanat que m'ajudin a trencar qualsevol cadena que encara em lligui al passat. Que tota la ràbia que pugui sentir cap a persones que m'han fet mal es dissolgui, que aquestes cadenes es trenquin i em lliberin del dolor que encara queda. No és un dolor alarmant ni constant, res d'això. Simplement vull que la meva ment quedi lliure per poder avançar sense records que activen el meu cos sense que jo ho decideixi.

El dolor de la traïció, del rebuig, de donar-ho tot i tot i plegat no ser suficient. D'estar en una relació aportant un 90%, o fins i tot més, perquè creia que les circumstàncies feien que hagués de fer-ho així.

Alguns, llegint això, podrien pensar: No ho vas veure venir? No te n'adonaves?

Les coses no sempre són tan senzilles, i menys quan ets a dins.

Demanar ajuda també és un acte de fe

Fa dies que estic demanant ajuda a l'univers, a Déu o al que existeixi. Que m'ajudi. Soc afortunat perquè tinc fe i això, sincerament, fa tot aquest procés més suportable. Li demano ajuda perquè encara no soc capaç de perdonar del tot ni de deixar anar tota la ràbia. Li demano que m'ajudi a trencar les cadenes que encara em lliguen, els vincles inconscients que puguin quedar. Això és el que demano cada nit.

Alguna cosa va començar a moure's per dins

Ahir em va passar alguna cosa molt curiosa. Mentre feia aquest exercici vaig connectar amb alguna cosa dins meu. No sé molt bé com explicar-ho. Era al llit, estirat, amb les mans al plexe solar, i vaig començar a sentir alguna cosa que irradiava des d'allà. Una sensació molt intensa, alguna cosa que feia temps que no sentia.

No sé si té a veure amb el fet que el dia 1 vaig aconseguir plorar, alguna cosa que feia almenys un any i mig que no podia, i que això hagi començat a obrir poc a poc tot el sac d'emocions que portava emmagatzemat.

Mentre sentia tot això, li demanava a l'univers que tallés aquestes cadenes, que trenqués les lligadures. Evidentment encara en queden, però sí que vaig sentir com alguna cosa s'esvaïa. Vaig poder demanar perdó, sentir compassió per aquesta persona i, al mateix temps, veure'm a mi. Veure el que soc d'afortunat, la quantitat de gent que m'aprecia i com, quan em veuen, se'ls dibuixa un somriure sincer.

Tornar a reconèixer-me

Trobo moltíssim a faltar aquesta part de mi. Aquesta part que feia que moltes persones somriguessin en veure'm. Aquest caràcter meu l'dec a moltíssima gent, a molts dels meus amics, a totes les persones que m'han acompanyat al llarg de la vida.

Mirant cap al que ve

Segurament estic en una etapa molt reflexiva, de molta introspecció. Suposo que alguna cosa s'està preparant allà dalt. Encara no sé què, però em deixo portar. Soc Verge i ja m'han dit que el 2026 va d'això, de deixar-se portar. Em costarà, no ho negaré, però no em queda altra.

El que sí he demanat aquest any

Aquest any als Reis Mags els demano algunes coses. No les explicaré totes aquí, però algunes sí:

I encara que el 2026 sigui un any d'inestabilitat, tota l'estabilitat possible.

Tornar a ser jo mateix, la persona divertida i propera que sempre he estat.

Poder perdonar des de l'amor i des del més profund del meu ésser.

Que tots els projectes segueixin endavant i que pugui acabar-ne algun.

Crear comunitat a Emotions.