Hoovering: Per què torna la teva ex quan ja estaves sortint-ne

Quan ja semblava que en sortien

Hi ha un punt en tot això en què comences a notar que alguna cosa canvia. No estàs bé del tot, però ja no estàs com abans. Hi penses menys, et fa mal diferent, tens més moments de calma. I just allà, quan sembla que comences a recuperar el teu lloc, apareix alguna cosa. Un missatge, una trucada, una excusa. I de cop alguna cosa dins es mou altra vegada. No és lògic, però passa, i si no ho has viscut costa entendre-ho.

Això em va passar a mi

Això em va passar a mi. La primera vegada que ho vaig deixar amb una de les meves parelles, al cap de dos mesos em va trucar dient que volia parlar amb mi. Jo no tenia ni idea de tot això, mai havia estat en una relació així, no entenia res de dinàmiques tòxiques ni de manipulació, era bastant inconscient en aquell sentit. Vam quedar. I recordo perfectament la conversa. Em va dir que se'n penedia, que havia estat molt malament, que havia reflexionat molt i que s'havia adonat que volia estar amb mi. Fins i tot em va dir que havia fet un curs amb una xamana i que havia canviat. I clar… me'l vaig creure. Perquè ho volia creure. Perquè una part de mi necessitava que fos veritat. Vam tornar. Gran error… gran aprenentatge.

No era amor, era tornar al mateix punt

Amb el temps vaig entendre que allò no tenia a veure amb amor ni amb un canvi real. Era una altra cosa. Era aquell moment en què ja no ets dins del tot i alguna cosa torna a estirar de tu. No passa quan estàs enganxat, passa quan comences a deixar anar. Quan deixes de reaccionar igual, quan ja no ets tan accessible, quan comences a recuperar-te. És com si alguna cosa detectés que ja no ets allà del tot i necessités tornar a enganxar-te.

Com torna sense semblar-ho

No sempre és tan directe com el que em va passar a mi. De vegades és molt més subtil. Un missatge sense importància, un record compartit, una excusa qualsevol o alguna cosa que sap que et tocarà: la teva empatia, la teva manera de cuidar, la teva part més humana. I aquí és on et descol·loca, perquè no estàs connectant només amb el dolent, també amb el que sí que va ser real, amb el que t'hauria agradat que funcionés. I aquesta barreja és molt potent.

El que s'activa dins teu

Aquí és on hi ha l'important. Perquè encara que entenguis el que va passar, hi ha parts de tu que van més lentes. I quan apareix aquest estímul, és com si el sistema es tornés a activar. Si ho miro des d'una analogia, és com si haguessis tancat una aplicació que consumia moltíssima energia i de cop es tornés a obrir sola en segon pla. No l'estàs fent servir, però torna a consumir recursos. I en aquell moment has de decidir si tornes a entrar o si deixes que es tanqui del tot.

Aprendre a veure la diferència

A mi el que em va costar més va ser entendre la diferència entre un canvi real i un moment emocional. Perquè quan algú torna així, moltes vegades ho fa amb intensitat, amb paraules, amb una aparent claredat que abans no tenia. I això enganxa. Però el canvi real no funciona així. No arriba en una conversa ni es demostra amb paraules. Es veu amb el temps, amb fets, amb coherència. L'altre és immediat, emocional i moltes vegades inestable.

Quedar-te amb tu, encara que costi

El difícil no és entendre-ho quan ho veus des de fora, el difícil és sostenir-te quan ets a dins. Perquè hi ha una part de tu que vol creure que aquest cop serà diferent. I una altra part, més silenciosa, que ja sap com acaba. I aquí és on per a mi hi ha l'aprenentatge. No és una lluita contra l'altra persona, és una decisió amb tu. Decidir no tornar a un lloc on ja t'has perdut, decidir no negociar la teva pau per una possibilitat, decidir quedar-te en el procés encara que no sigui còmode.

No tot el que torna mereix que li obris la porta

Amb el temps hi ha alguna cosa que es torna bastant clara, encara que al principi no ho sembli. No tot el que torna ho fa des d'un lloc sa. No tot el que diu que ha canviat, ha canviat de debò. I no tot el que remou alguna cosa dins teu mereix que ho tornis a obrir. De vegades simplement torna perquè pot. I aquí és on hi ha l'aprenentatge de veritat, no en entendre-ho tot, sinó en triar diferent. Perquè sortir-ne no va ser casualitat, i no tornar-hi tampoc.