Contes per sentir 📖

En una granja va néixer un aneguet diferent dels seus germans: més gran, més gris i més maldestre. Tothom se'n reia i l'apartava, i el pobre aneguet es sentia molt trist i molt sol.

Va decidir marxar i va passar un hivern molt dur, amagat i tremolant de fred. Pensava que ningú no l'estimaria mai.

Quan va arribar la primavera, es va acostar a un estany on nedaven uns cignes preciosos. Tenia por que el rebutgessin un altre cop… però en mirar-se a l'aigua va descobrir que ell també s'havia convertit en un cigne. Mai havia estat lleig: només era un cigne entre ànecs, al lloc equivocat.

La llebre presumia de ser la més ràpida del bosc i se'n reia de la lenta tortuga. Cansada de les burles, la tortuga la va reptar a una cursa.

La llebre va sortir disparada i, en veure com de lluny deixava la tortuga, es va confiar tant que es va posar a dormir una migdiada ben tranquil·la.

La tortuga, pas a pas, sense parar mai, va seguir i seguir… i va creuar la meta mentre la llebre encara dormia. Va guanyar qui no es va rendir.

Un ratolinet va despertar sense voler un lleó enorme. El lleó se'l volia menjar, però el ratolí li va suplicar: «deixa'm anar i algun dia jo t'ajudaré».

El lleó se'n va riure —com l'havia d'ajudar una cosa tan petita?—, però el va deixar anar.

Temps després, el lleó va caure a la xarxa d'uns caçadors i rugia sense poder escapar. El ratolinet va sentir els seus rugits, va córrer fins a ell i va rosegar les cordes fins a alliberar-lo. El més petit havia salvat el més gran.