Quan el control és una il·lusió
Estimat/da lector/a, si ets aquí llegint aquestes paraules, pot ser per simple curiositat o perquè estàs en una situació que t'està apagant. El més important que et puc dir és: tranquil/a, no estàs sol/a i vull que et sentis acompanyat/da.
En un moment de la meva vida vaig sentir que perdia el control, que res no estava ja a les meves mans. No tenia forces per actuar, dubtava de si el correcte era tancar una etapa o si havia d'esforçar-me més per solucionar els problemes. Això m'esgotava encara més i a més veient que al vaixell estava completament sol i que el que jo creia que m'acompanyava, simplement era una il·lusió.
Navegava en uns ràpids on vas veient roques que s'apropen i que vas esquivant per un pèl. Aquesta és la sensació que tenia: veure roques que s'acostaven, que colpejaven el meu vaixell, que remava com podia, que intentava tapar tots els forats que s'anaven fent i veure que el vaixell s'anava enfonsant i no podia fer res... i tampoc tenia forces per sortir del vaixell i començar a nedar. És aquesta sensació que no tens cap control de absolutament res a la teva vida.
La incertesa que t'abraça
Però això, que es tradueix amb ansietat constant i que no te la pots treure ni fumant ni amb pastilles, que et costa dormir i et lleves a mitja nit amb el cor a mil, on et fa por prendre qualsevol decisió i que saps que ningú no la pot prendre per tu, que els teus amics/gues et poden dir mil coses però tot i així tu no tens forces per fer res...
És el moment on la incertesa t'abraça sense deixar-te anar i tu ja has perdut qualsevol manera d'escapar... És en aquell moment quan has de decidir deixar-te anar, no controlar res, posar-te en mans de la vida, de l'Univers, de Déu, del teu interior, de la teva força vital, de la teva ànima... De tot el que hi ha i tens i que ara mateix no pots veure.
El comandament de rescat: Posar-me a les seves mans
Et dic el que jo vaig fer i he fet en més d'una ocasió quan he perdut el control per complet. Dic:
"Univers, Déu, em poso a les teves mans. Sé que tu saps el que cal fer i jo ara mateix ja no tinc forces. Necessito que tu m'ajudis a sortir d'aquesta situació i em posis les coses fàcils perquè això passi. Jo no tinc forces, no em sento capaç, no ho aconsegueixo, ara mateix no tinc aquesta capacitat, per tant, tu que ets la força, el que sempre m'ha ajudat i sempre has estat al meu costat, et demano des del més profund del meu cor i des de tot el meu amor, que facis el que hagis de fer. Ja saps que jo sempre trio el teu camí m'agradi o no, i jo vull servir-te aquí a la Terra i ser part de tu. Tu saps quin és el meu camí i el meu propòsit, jo em deixo guiar per tu. Gràcies."
Com veieu és una bogeria, però sempre, i quan dic sempre, a mi m'ha funcionat. Estimada persona que està llegint això, només vull que sàpigues que m'encantaria abraçar-te ara mateix.
Com saber si realment estàs en aquesta Fase 0?
Si t'has sentit reflectit/da amb el que t'he explicat abans, és molt probable que el teu tauler de control t'estigui enviant senyals d'alerta que ja no pots ignorar. No és que estiguis trencat/da, és que el teu sistema t'està avisant que el vaixell no aguanta més.
Aquí tens els errors de sistema més comuns que jo vaig sentir en aquesta etapa:
- Saturació total: Tens tantes "pestanyes" obertes a la teva ment (problemes, pors, dubtes sobre si continuar o no...) que ja no pots ni prendre una decisió senzilla. El teu processador està al 100% i no avança.
- Et lleves sense bateria: És igual les hores que dormis. Et lleves cansat/da, com si no haguessis carregat gens d'energia durant la nit. L'esgotament és mental i físic.
- Sensor d'alarma saltant per tot: Qualsevol tonteria —un missatge, un plat que es trenca o un comentari estúpid— et provoca una reacció desproporcionada. Estàs "en guàrdia" constant.
- Mode congelat: Saps que has de saltar del vaixell, però el teu cos no respon. Estàs paralitzat/da. I vull que sàpigues que no és mandra, és simplement que el teu sistema ha entrat en mode defensa perquè ja no pot més.
L'objectiu d'aquesta fase no és que intentis arreglar el vaixell una vegada més. L'objectiu és que acceptis que s'enfonsa, que deixis de lluitar contra l'impossible perquè puguis començar a nedar cap a la Fase 1.