Punt de partida
Benvingut a la Fase 1. Aquest és el teu punt de partida real. Sé que el que et diré ara mateix et donarà igual i fins i tot podràs pensar: "Sí, sí... però mira on estic".
El primer que et puc dir és que sé que estàs enmig del caos. Sé que continues amb aquesta saturació i que fins i tot ara sembla més forta que abans. I si estem parlant d'una ruptura dolorosa i traumàtica, des de la meva experiència et dic: CONTACTE 0 SÍ O SÍ! No hi ha cap altra opció si vols que el teu sistema torni a arrencar.
La solitud del "Mode Segur"
Abans, a la Fase 0, no tenies el control però tenies cert confort. Ja sabies el que hi havia, estaves mig acostumat a viure en alerta i en perill constant. El teu cos no suportava estar-hi i tu no t'ho mereixes, però ja coneixies aquesta sensació desagradable.
Ara no. Ara tot és nou i incomoda molt més. Et sents completament sol, sentint que el que has viscut no ho ha viscut ningú. Estàs sol/a en el món i, és clar, sents que ningú del teu entorn t'entén. T'escoltaran, intentaran ajudar, però de res serveix perquè no han estat a la teva pell.
En el meu cas, en aquesta Fase 1, em vaig quedar tancat a la meva habitació. Sortir a l'exterior em donava terror i una ansietat brutal. La meva habitació i casa eren el meu refugi, la meva zona de seguretat. Et recomano que busquis la teva zona de màxima seguretat, aquell lloc on res extern pugui injectar més soroll al teu sistema.
El risc de saltar-se el procés
Aquí tens dues opcions:
- Arremangar-se: Agafar la motxilla i tirar endavant per arribar a la Fase 2. La realitat és que molt poca gent ho aconsegueix perquè no suporten el caos. Aquí l'únic que has de fer és tenir compassió amb tu mateix/a, no córrer, sentir el dolor, acceptar-lo, acceptar que ets aquí, sentir i abraçar aquesta solitud tan incòmoda i dolorosa. Aquí el més important és saber que és una fase, que és molt normal que estiguis destrossat/da i que necessites temps per recuperar-te. Res més, no has de fer res més, simplement aguantar amb compassió aquest dolor.
- El fals bypass: Molta gent intenta saltar directament a la Fase 4 sense revisar absolutament res. Responsabilitzen de tot el que és extern, no fan la introspecció necessària i això acaba destruint els altres i fent més mal.
Si aconsegueixes arribar a la Fase 2 comença el teu veritable viatge i l'aprenentatge per aconseguir una versió més TOP de tu. Si arribes fins allà, tens gairebé un 100% de garantia d'èxit. No fallis ara. Si estàs dubtant o sents que no tens forces, escriu-me. No vull que tornis a la Fase 0. Jo crec en tu. Però per sortir victoriós has d'"agafar el toro per les banyes": ser responsable de la teva vida i no excusar-te només en el que t'han fet.
El meu registre de bitàcola: Com vaig aconseguir avançar
Jo vaig aconseguir passar a la fase 2 per diversos motius que em van servir de suport:
- Vaig decidir fer un propòsit de la meva experiència: Donar-li un sentit a tot aquest dolor.
- Vaig mostrar la meva vulnerabilitat: Vaig entendre que és el que ens connecta amb els altres.
- Teràpia professional: Sessions periòdiques amb la meva psicòloga.
- Teràpies naturals: La meva mare em va ajudar moltíssim en aquest aspecte.
- Demanar ajuda a les meves xarxes de suport: Donar la "turra" a amics/gues que em van ajudar (és vital haver cultivat amistats que et sostindran en els moments més difícils).
- Informar-me: Entendre tècnicament el que havia viscut per no sentir-me tan sol.
Exercici per a la Fase 1
Aquí et deixo uns posts perquè puguis llegir el que jo vaig viure i sentir quan estava exactament en el mateix punt on ets tu ara.
L'ansietat del dol no sempre és mental: de vegades és el cos en mode emergència
Quan la teva vida et demana parar: el cansament que no s'arregla fent més
Quan l'entorn tòxic comença a bloquejar el teu sistema intern
Et deixo una cançó que m'ha estat acompanyant en tots els processos però crec que en el que més t'ajudarà és en aquesta Fase 1.