"Això també passarà": vist des de l'amor

Una frase senzilla que canvia la perspectiva

Hi ha una frase molt simple que hem de recordar també quan pensem en les relacions de parella. No és una frase complicada ni especialment profunda a primera vista, però quan la entens de debò canvia bastant com mires allò que et passa.

La frase és aquesta: això també passarà .

La vaig sentir fa anys a través d'un conte antic, un d'aquells contes que semblen senzills però que, quan els tornes a recordar en certs moments de la vida, comencen a tenir molt més sentit.

El conte de l'anell del savi

La història parla d'un rei que va demanar als savis de la seva cort alguna cosa molt estranya. Els va demanar una frase que li pogués servir tant en els moments més difícils com en els moments de màxima glòria. Alguna cosa que l'ajudés a no enfonsar-se quan tot anés malament, però també a no perdre el cap quan tot li anés bé.

Els savis van estar pensant durant dies, però cap frase semblava servir per a les dues situacions. Fins que un ancià es va presentar amb un anell senzill. Dins de l'anell hi havia una inscripció, molt petita, gairebé amagada.

Li va dir al rei que només la llegís quan realment ho necessités.

Va passar el temps i un dia el regne va ser atacat. El rei va haver de fugir a cavall pel bosc, perseguit pels seus enemics. Va cavalcar durant hores fins que va arribar a un punt on el camí s'acabava. Davant tenia un precipici i darrere sentia els qui el buscaven cada vegada més a prop.

En aquell moment, amb el cor accelerat i sentint que tot estava perdut, va recordar l'anell. El va obrir i va llegir la frase gravada a l'interior.

Deia: "Això també passarà."

No va solucionar el problema de cop, però alguna cosa dins seu va canviar. Va deixar de sentir aquella desesperació absoluta. Va respirar. Va esperar. I a poc a poc la situació es va anar movent. Els perseguidors van perdre el seu rastre i el rei va aconseguir escapar.

Mesos després va recuperar el seu regne. Hi va haver celebracions, gent aclamant-lo, festes per tot arreu. Enmig de tot aquell soroll va tornar a mirar l'anell. I va llegir una altra vegada la mateixa frase.

Això també passarà.

I en aquell moment va entendre alguna cosa diferent. Que ni el dolor és etern… ni la glòria tampoc.

El que aquest conte té a veure amb les relacions

Amb les relacions de parella passa alguna cosa molt semblant, i això és alguna cosa que ja sabia però que en certs moments veia gairebé impossible, sobretot després d'haver viscut una relació que em va remoure bastant per dins.

Quan una relació comença, tot sembla intens, especial, únic. Hi ha una sensació de connexió molt forta, molta il·lusió, molta energia. És fàcil pensar que aquest estat és l'amor en si mateix i que hauria de durar sempre així. Però aquest estat no dura, tampoc amb una relació sana.

No perquè l'amor desaparegui, sinó perquè les relacions canvien de fase. La intensitat inicial, que en part també és química, deixa pas a alguna cosa més real: conviure, conèixer-se de debò, veure les diferències, aprendre a gestionar conflictes, descobrir les parts menys idealitzades de l'altre.

Si no entens això, pots començar a pensar que alguna cosa s'ha trencat quan en realitat l'únic que ha passat és que la relació ha deixat de viure en la fantasia.

Quan el dolor sembla etern

Però el curiós és que el mateix principi funciona a la inversa.

Quan una relació acaba o quan es torna dolorosa, el patiment sembla infinit. Sembla que aquesta sensació no baixarà mai. La ment comença a donar-li voltes a tot: el que va passar, el que podries haver fet diferent, el que l'altre va fer o va deixar de fer.

Jo he estat allà, i durant un temps sembla que el teu cap i el teu cos viuen en aquest estat tot el dia.

Però amb el temps alguna cosa canvia. No perquè oblidis el que va passar, sinó perquè la intensitat emocional no es pot sostenir per sempre. El sistema nerviós necessita tornar a un equilibri i a poc a poc el que abans semblava insuportable comença a baixar.

Quan mires enrere t'adones d'alguna cosa curiosa: igual que l'enamorament no era etern, el dolor tampoc ho és.

Aprendre a mirar les relacions amb perspectiva

Crec que una de les coses més útils que podem recordar en les relacions és justament aquesta frase de l'anell. No per relativitzar el que sentim, ni per dir-nos que res no importa, sinó per tenir perspectiva.

Quan tot sembla perfecte, recordar que aquesta fase també passarà t'invita a no quedar-te només en l'emoció del moment i començar a construir alguna cosa més profunda, i quan tot es trenca, recordar que el dolor també passarà et dona una mica d'aire per travessar-lo sense pensar que la teva vida s'ha quedat congelada en aquell punt.

En el meu cas, entendre això no ha esborrat el que vaig viure ni el que n'he après, però sí que m'ha ajudat a no quedar-me atrapat en un moment concret de la història.

Les relacions, com gairebé tot a la vida, són processos. Canvien, evolucionen, de vegades es trenquen, de vegades es reconstrueixen d'una altra manera, i potser una de les formes més sanes de viure-les és recordar que els estats emocionals, fins i tot els més intensos, no són permanents.

Ni quan tot sembla perfecte. Ni quan sembla que tot s'ha trencat. Això també passarà.