Quan estàs en el teu Prime tot és calma

Avui explicaré més coses de la meva vida personal. Ara mateix tinc 39 anys; el proper 31 d'agost compliré 40. Això no seria important si no fos perquè, amb gairebé 40 anys, la vida ja t'ha fet viure prou experiències com per traumatitzar-te, curtir-te, donar-te alegries, bons moments i mals moments... I bé, encara que la meva vida en termes generals no ha estat dolenta, he viscut els meus propis malsons en els quals pensava que potser mai podria trobar una mica de llum. Els que heu llegit alguns posts d'aquest blog —que ja no sé com acabarà— us haureu adonat que el meu punt feble sempre ha estat la part de les relacions amoroses.

Les meves relacions de parella sempre han estat força dolentes, segurament en gran part per la meva manca d'autoestima, perquè tampoc he sabut dir «prou» en el moment que tocava, perquè pensava que calia lluitar perquè les coses funcionessin, per romanticisme, per ser el salvador... En definitiva, per una sèrie d'errors de concepte que han fet que les meves relacions hagin estat un fracàs i força traumàtiques per a mi.

Aquest any 2026 m'ha passat alguna cosa increïble: m'he hipotecat i m'he comprat un pis, un que es troba a la localitat del costat d'on el meu fill va a l'escola i d'on viu la seva mare. Amb això, vaig sol·licitar a la mare poder passar més temps amb el meu fill. Encara que tenia molt, molt, molt poques esperances d'arribar a un acord, ahir vam poder assolir-lo mitjançant mediació perquè les coses canviessin una mica. Això també fa que el 2026 ja sigui un any molt bo.

I ara ve alguna cosa més del 2026. Encara que el pis i el meu fill ja són tot un èxit, l'èxit més gran per a mi, tenint en compte el meu passat, és que he conegut una persona meravellosa que em fa estar tranquil, en calma, tant quan estic amb ella com quan no. Que em fa sentir vàlid tal com soc, a qui li encanto tal com soc, amb qui no he de fer res perquè tot està bé. Em fa sentir que soc especial per a ella perquè veig que ella també sent el mateix que jo. En definitiva, ha entrat algú a la meva vida que em fa brillar i treure el millor de mi, alguna cosa que somniava poder viure algun dia però pensava que era només per als altres, que per a mi això no podria existir. Estic súper, súper, súper feliç; «estic en el meu Prime», com dirien els joves d'avui...

No sé quines experiències viuré amb ella, no ho sé, però des de luego sé que vull compartir la meva vida amb ella. Em sento molt, molt afortunat i, encara que pugui semblar que ella és perfecta per les meves paraules, soc conscient que estic enamorat i que no ho és. Però és una persona noble, transparent, que em fa sentir vàlid sense demanar-li res, simplement per qui soc; que m'escolta, em vol comprendre i té en consideració les meves preocupacions per millorar en allò que ella pot i creu que ha de millorar. I això ja és la mostra d'una relació sana.

Noies i nois, estic en el meu Prime i la meva ment ho sap.